Tercer Capítol

Tornem un altre cop, ara amb un tercer capítol (Evelyn)

Com ja us hem explicat, al principi de tot, a la Prehistòria, la llengua era parlada (no teniem escriptura) Després, els egipcis es van inventar els pictogrames :un dibuix per a cada paraula. (Nida) Era el naixement de l'escriptura.

Aquestes últimes setmanes hem anat de viatge per la Mediterrània, mar de llengües, hem descobert molts paíssos: Turquia, Líbia, Marroc, França...(Selene). Cap d'ells és monolingüe, a tots es parla més d'una llengua (Ramim)

A un país de la Mediterrània, fa milers d'anys, es van inventar l'alfabet. Van ser els Fenicis que vivien a un país que ara es diu Líban.

 L'alfabet va ser un gran invent: ja no feia falta aprendre centenars i centenars de dibuixos, amb molt poques lletres es podia escriure tot. Així, gràcies a ells tenim l'alfabet àrab, amb 24 lletres , el llatí, amb 23 (Aleena) i, un altre exemple, el tifinagh, l'alfabet bereber (Sundas)

Els fenicis escrivien de dreta a esquerra i per això l'àrab s'escriu així encara. (Evelyn)

Ells navegaven per tot el Mediterrani amb les seves mercaderies i la gent va veure que aquest sistema era molt útil i fàcil I el van copiar (Falak). Cadascú va començar a adaptar aquest alfabet a la seva manera de parlar i d'aquí van sortir els diferents alfabets de la Mediterrània (Hamza). Els primers van ser els grecs, que van copiar l'invent i van afegir les vocals (Sara)

Després s'ho van copiar els romans. Jo no sabia que una ciutat tan petita (Roma) havia arribat a conquerir tants de paíssos del Mediterrani i havia fet que es parlés la seva llengua, el llatí (Ali)

Els romans van estendre la seva llengua per tota la Mediterrània i la van portar fins a Espanya. Però amb el seu llatí no van poder entrar a un lloc del Nord que es diu País Basc perquè havia muntanyes que els romans no coneixien (Falak) Per això, l'única llengua que es parla a l'estat espanyol que no vé del llatí és la llengua del P. Basc: l'euskera.

Totes les llengües que tenen com a mare al llatí se semblen. Són les llengües romàniques: el català, el castellà, el francès, l'italià, l'occità, el protuguès... Això que estem parlant avui és llatí encara que han canviat les paraules (Ali) I amb el pas del temps s'han gastat lletres (Falak)

Jo mai m'havia fixat en aquestes coses de que el francès, el català, l'italià se semblaven. Un dia, a la classe, la profe ens va posar dos videos, a un parlaven occità i a l'altre italià . Em vaig quedar sorprés de tantes paraules com se semblaven al català i al castellà. (Sunny)

De tot el que hem estudiat, el que més m'ha agradat ha estat això de comparar les llengües romàniques. Moltes són gairebé iguals perquè tenen la mateixa mare, el llatí. (Elise)

Encara que ens hem adonat que el català se sembla més al llatí que el castellà. Fixeu-vos:

Llatí: formica// futuere
Català: formiga// fotre
Castellà: hormiga// joder

(Elena Ledda)

Moltes vegades barregem el català amb el castellà, ens equivoquem amb la “b” i la “v” a l'hora d'escriure (Elise) Per això hem observat les diferències entre el castellà i el català: en català mai escrivim cap paraula amb “ch” o “ñ”, (Sara), en castellà no existeix la lletra “ç” o mai escivim “ss” (Sundas)

I tot això és el que sabem i molt més però ara no ens surt res més del cap!! (Falak)

Fins aviat!

-->

-->