Gramàtiques del món

Estem parlant a classe dels “universals lingüístics”, és a dir, dels elements que tenen en comú totes les llengües o moltes d'elles, encara que sembli que siguin llengües completament diferents.

Per exemple, hem vist que un universal lingüístic són les fórmules de cortesia encara que a cada llengua són diferents depenent de la seva cultura. A l'urdú saludem amb el “asalamalikum”, són les paraules per saludar que mostren més respecte cap a la persona i en castellà i català amb un “hola” que no es refereix ni a “pau” ni a “Déu” (Al.lah). Abans de menjar, els parlants de cultura musulmana diem “bismilah” per nosaltres mateixos sense que les paraules surtin de la nostra boca i al català i al castellà es diu a les persones que t'acompanyen “Bon profit”, “Buen provecho”. I així amb moltes altres: totes les llengües tenen paraules especials que fem servir per saludar, per demanar coses, per declarar el nostre amor...però a cada llengua són diferents. Per això, quan aprenem una llengüa és important no traduir de dret; hem de conèixer aquestes fórmules perquè si no creuran que som uns mal educats o ens malinterpretaran.

L'altre dia, l'Àngela ens va explicar que totes les llengües tenen

diferents tipus de paraules. En totes les llengües del món hi ha noms i verbs, paraules que serveixen per ajuntar paraules (conjuncions) o pronoms (paraules que serveixen per substituir d'altres) Un altre exemple són les preposicions. Hem descobert que a les preposicions els hi diem així en català i castellà perquè la seva posició (pre-posició) és davant de la paraula:

“amb ganivet” “amb” és una preposició del català.

Doncs bé, hem vist que a l'urdú o al bangla també fem servir paraules com aquestes però les posem al darrere I per tant, no són pre-posicions sinó post-posicions. Seria com si al català diguessim “ganivet amb”. I això passa en milers de llengües del món.

També és curiós el cas de l'article: quan una persona de parla urdú o bengalí ha d'aprendre català i castellà li costa molt acostumar-se a que la majoria de les vegades ha de posar un article davant d'un nom: la casa. Per què? Doncs perquè a l'urdú o al bengalí no existeix aquest tipus de paraula i s'ho fan d'una altra manera per entendre”s.