Per
exemple, hem vist que un universal lingüístic són les fórmules de
cortesia encara que a cada llengua són diferents depenent de la seva
cultura. A l'urdú saludem amb el “asalamalikum”, són les
paraules per saludar que mostren més respecte cap a la persona i en
castellà i català amb un “hola” que no es refereix ni a “pau”
ni a “Déu” (Al.lah). Abans de menjar, els parlants de cultura
musulmana diem “bismilah” per nosaltres mateixos sense que les
paraules surtin de la nostra boca i al català i al castellà es diu
a les persones que t'acompanyen “Bon profit”, “Buen provecho”.
I així amb moltes altres: totes les llengües tenen paraules
especials que fem servir per saludar, per demanar coses, per declarar
el nostre amor...però a cada llengua són diferents. Per això, quan
aprenem una llengüa és important no traduir de dret; hem de
conèixer aquestes fórmules perquè si no creuran que som uns mal
educats o ens malinterpretaran.
L'altre dia, l'Àngela
ens va explicar que totes les llengües tenen
“amb ganivet”
“amb” és una preposició del català.
Doncs bé, hem vist que
a l'urdú o al bangla també fem servir paraules com aquestes però
les posem al darrere I per tant, no són pre-posicions sinó
post-posicions. Seria com si al català diguessim “ganivet amb”.
I això passa en milers de llengües del món.
També és curiós
el cas de l'article: quan una persona de parla urdú o bengalí ha
d'aprendre català i castellà li costa molt acostumar-se a que la
majoria de les vegades ha de posar un article davant d'un nom: la
casa. Per què? Doncs perquè a l'urdú o al bengalí no existeix
aquest tipus de paraula i s'ho fan d'una altra manera per entendre”s.
