-->

Cuando yo estaba en Pakistán hablaba Urdú y cuando yo vine a España no entendía el Catalán ni el Castellano. Esta hora de mi vida fue fue muy difícil para mí, porque era nueva en España, y mi familia tampoco sabía hablar Español.

El primer dia de escuela no sabía hablar español y los profes y alumnos sabían hablar Español y catalán y yo no entendía nada de nada , y por eso estaba muy triste , porque esta lengua era nueva para mí y para mis hermanos. .

Despues de un año entendí un poco de catalán y castellano, pero a veces no entiendo algunas palabras .Ya llevo cuatro años en España.

                                                (Nida Afzaal)

Mi vida entre lenguas

Mi familia es de Bangladesh, yo nací en Bangladesh. A los 8 años vine a Barcelona.

Cuando llegué a Barcelona vi que todo era distinto. 

Cuando empecé 3º de primaria no sabía hablar ni escribir, pero poco a poco fui aprendiendo castellano y catalán, y ahora sé hablar y escribir en castellano y catalán. 

En Bangla y en Hindú solo sé hablar.  Mi idioma materno es Bangla, pero antes lo sabía  escribir también, pero con el tiempo,  dejé de practicar y se me olvidó. 

                                                 (Ramim Miah)

Parlant de la meva vida...

-->

Jo vaig a parlar de la meva vida. A la meva vida han passat moltes coses, per exemple: la meva família és a Pakistà i jo visc amb la meva mare, el meu pare i amb els meus germans. El meu avi i la meva avia busquen un noi per a mi.

El meu pare diu.- Sundas, tu et casaràs amb aquest noi. I la meva mare no vol que jo em casi amb ell, perquè ella vol que em casi amb el fill de la seva germana.

Jo li dic que no vull casar-me a aquesta edat, perquè m'agrada estudiar i m'agradaria fer-ho quan tingui 22 anys, aleshores si em casaria, i ells van estar d'acord.

I tot això amb les nostres llengües habituals: l'Anglès, l'urdú i el panjabi. La meva família parla panjabi, però jo no, només parlo l'urdú i el panjabi el parlo molt amb la meva família perquè jo casi no sé. 
                            (Sundas Shahzadi)
 

Un mundo sin palabras

"y entonces él aseguró que el día menos pensado, si persistía en no leer, los libros saldrían volando de casa, como pájaros, y nos quedaríamos todos sin palabras"
         (Juan José Millás: El orden alfabético)

Ayer, cuando me levanté, no recordaba nada, no había nada que recordar: no existían palabras en el mundo. Me asusté mucho porque no sabía dónde estaba. 
Frente a mí, había una carpeta con muchos papeles. Como tenía mucha hambre, me comí la carpeta con todos los papeles.
Cuando salí a la calle, vi que muchos iban desnudos y otros se rompían como locos la poca ropa que les quedaba.
Pero lo peor fue cuando, muerto de hambre otra vez, intenté comerme un coche y me rompí todos los dientes.
Uf, un día increible.
                                                                                                                                      (Ali Asim)

La meva vida amb les llengües

Hola, soc el Falak i se parlar Urdú, Panjabi, Espanyol, Català.


Vaig aprendre a parlar urdú amb la meva família i al col·legi. No se escriure  Urdú ni llegir-lo, només se parlar-ho. Amb el Panjabi em passa el mateix: no he sapigut  ni llegir ni escriure amb ells.
Després vaig venir a Barcelona y a poc a poc he aprés a parlar l'Espanyol i se
escriure'l  i llegir-lo. Ho se fer més que en  Català però el Català també el se parlar però no tant com l'Espanyol. Crec que el meu nivell és normal-baix amb les dues llengües.


 A casa parlo urdú , a vegades amb la meva germana parlo Espanyol y al col·legi parlo Català amb la professora. Amb amics sempre parlo Espanyol y punt i final. Aquesta és, de moment,  la meva vida amb les llengües.